LA CÈL.LULA

ÉSSERS VIUS I ÉSSERS INERTS

LA FUNCIÓ DE NUTRICIÓ

LA FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ

 
 
 

LA FUNCIÓ DE RELACIÓ

 

LA CÈL·LULA

Tots els éssers vius estan formats per unes unitats petites anomenades cèl·lules. Per tant, les cèl·lules són les unitats bàsiques que constitueixen un ésser viu. Totes les cèl·lules fan les funcions característiques de la vida: es nodreixen, es relacionen amb el medi i es reprodueixen
Totes les cèl·lules són microscòpiques. És a dir, no es veuen a ull nu. Si dividim un mil·límetre en 1.000 parts, la grandària de la majoria de les cèl·lules és de 50 d’aquestes parts. Un ou també és una cèl·lula. Per tant, la cèl·lula més gran és l’ou de l’estruç.

Les parts principals d’una cèl·lula animal i d’una cèl·lula vegetal

Tant les cèl·lules animals com les vegetals presenten tres parts principals:
1. La membrana: Embolcalla la cèl·lula i la separa del medi exterior. Les seues funcions són protegir la cèl·lula i permetre l’intercanvi de substàncies amb l’exterior.
2. El citoplasma: És l’espai interior de la cèl·lula on es troben els orgànuls que realitzen diverses funcions.
3. El nucli: Està constituït per una membrana nuclear que conté al seu interior l’ADN. L’ADN s’encarrega de coordinar tots els processos que tenen lloc a la cèl·lula.

Les principals diferències entre una cèl·lula animal i una cèl·lula vegetal

IES Josep Font i Tries

IES Josep Font i Tries

IES Josep Font i Tries

Hi ha quatre grans diferències entre una cèl·lula animal i una cèl·lula vegetal:
• La cèl·lula vegetal presenta per fora de la membrana una estructura rígida anomenada paret cel·lular que la protegeix de la deshidratació, mentres que la cèl·lula animal no en té.
• La cèl·lula vegetal presenta uns orgànuls anomenats cloroplasts que contenen la clorofil·la per realitzar la fotosíntesi, mentres que la cèl·lula animal no en té.
• La cèl·lula vegetal presenta els orgànuls dels vacúols molt grans perquè necessita emmagatzemar aigua i aliment durant molt de temps, mentres que la cèl·lula animal els té més petits.
• La cèl·lula vegetal presenta el nucli desplaçat per l’efecte dels grans vacúols, mentre que la cèl·lula animal el té més centrat.

L'organització dels éssers pluricel·lulars

Els éssers pluricel·lulars, com ara els animals i les plantes, estan formats per diferents tipus de cèl·lules. Així, en les persones trobem cèl·lules musculars, cèl·lules de la pell, cèl·lules sanguínies, cèl·lules nervioses, etc. Les cèl·lules de cada tipus no viuen aïllades: s'agrupen formant teixits, òrgans i aparells.

Alguns tipus de cèl·lules humanes:

Cèl·lules musculars: Són allargades. Es contreuen i s'estenen.
	Cèl·lules nervioses: Estan formades per un cos central i un llarg eix.
Cèl·lules sanguínies: Formen part de la sang. No tenen nucli.
	Cèl·lules de la pell: Tenen formes diverses:   planes, cilíndriques, prismàtiques, etc.
Cèl·lules sexuals: Són les cèl·lules que participen en la reproducció de tot l'organisme.

 Teixits, òrgans i aparells

Les cèl·lules d'un mateix tipus s'agrupen formant teixits. En són exemples el teixit de la pell, el teixit muscular i el teixit nerviós.
Teixits: El teixit muscular està format per cèl·lules musculars.

Els teixits d'un o diversos tipus s'agrupen formant estructures anomenades òrgans, com ara el cor, el cervell i els ulls.
	Òrgans: El cor està format per diversos teixits.

Els òrgans s'agrupen en aparells o sistemes, con ara l'aparell locomotor, l'aparell circulatori i el sistema nerviós. Cada aparell o sistema realitza una funció específica en l'organisme.
Aparells i sistemes: L'aparell circulatori està format per diversos òrgans.