El
dia de Tots Sants els infants dels entorns urbans i rurals de les
Pitiüses s’aplegaven entorn de la recollida de fruits secs (pinyons,
nous, glans, avellanes, cacauets...) i fruites del temps (magranes,
caquis, nesples, serves madures), feta entre familiars i vesins. Donat
el sentit religiós de la festa, hi havia un record per les ànimes dels
difunts, en la fórmula de petició i recollida:
Què hi ha res, per les ànimes?
Ni res pels cossos.
Mal te caigui el cul a trossos
I tu el recullis a mossos
Per mi ses molles, i per tu els ossos.
Ni res pels cossos.
Mal te caigui el cul a trossos
I tu el recullis a mossos
Per mi ses molles, i per tu els ossos.
Els
infants, provistos de bosses, macetes i trencapinyons, una vegada feta
la recollida (en la qual es podia incloure algun panellet), es reunien a
lloc adient i proper de l’entorn, per tal de compartir fruits.
S’amenitzava l’acte amb força de jocs infantils.
Els
anys 70 la festa anà decaient, tot i que havia set introduïda amb èxit a
bona part de les escoles d’Eivissa. A les darreries del segle XX
desaparegué quasi completament.
A
les cases, a l’entrada de la nit, es reunien els familiars per resar el
rosari comunitari dedicat als difunts. Acabat aquest, es feia la
trencada familiar.
Diumenge matí, a Vila, els infants es penjaven els collarets de Tots Sants, regalats pels padrins.Rosari ensucrat
Com va sorgir la tradició de fer els “ rosaris” per a la festa de Tots Sants:
Conten
que quan s’acostava la festa de Tots Sants i dels difunts, un senyor de
casa rica va anar a Can Frasquet i va fer un encàrrec molt especial: un
rosari com els que duien per anar a missa, però fet de fruites
confitades, panellets, bombons...enfilats a una cordeta i que al final
tingués una “patena” de carabassat decorada amb una estampeta de les
d’aquell temps, que duien un sant o un àngel. Evidentment la mida real
va ser considerable i segurament devia pesar bastant! Idò bé, el senyor
en qüestió devia tenir el caprici de un cop “passat el rosari”(resar) a
casa seva fer la festa familiar degustant aquella deliciosa combinació
dels millors dolços que s’acostumaven a consumir en aquelles dates.
Segurament cridà l’atenció de la selecta clientela de l’establiment i
amb el temps, any rere any, els encàrrecs varen augmentar i el
propietari va decidir incorporar el “rosari” a la llista d’especialitats
de la casa. Es va convertir en tradició i encara ara se’n sol regalar
un als nins i nines com a obsequi dels padrins joves.
A les Illes Balears i Pitiüses, el costum dels rosaris ensucrats és un costum associat a la diada de Tots Sants. Aquest dia els padrins regalin als seus fillols un gran collaret de llepolies que els infants exhibeixen durant tota la jornada penjat al coll fins que la seva golafreria l’acaba fent desaparèixer.
Tots Sants i els rosaris ensucrats
Aquest collaret, anomenat rosari ensucrat o rosari de llepolies, combina, al voltant d’un mateix cordill, llepolies dolces com bombons i caramels, amb altres peces fetes amb les fruites pròpies de Tots Sants, panellets de castanyes, ametlles, pinyons, avellana, carabasses, etc. Aquest conjunt de peces enfilades, que imita un rosari, també inclou una peça rodona més grossa que la resta, anomenada patena que es posa com a medalla. La patena és una rodanxa de fruita seca (sovint de carabassa) o de confitura, tot i que modernament també és de xocolata i imita una moneda.
Aquest collaret el fan els padrins a casa seva o el compren ja fet a les pastisseries i forns, tot i que modernament també les escoles són les encarregades de la confecció d’aquests dolços que els infants s’enduen a casa i que comparteixen amb els seus amics.
L’origen de la tradició
La tradició dels rosaris ensucrats prové, com els panellets, de les ofrenes que antigament es feien als morts per Tots Sants amb productes derivats de la farina cuita al forn combinada amb els fruits d’aquest temps. Els rosaris són una evolució d’aquest costum festiu consistent en posar sobre les sepultures aquestes menges que hom creia que ajudaven les ànimes dels morts a sobreviure durant el seu viatge.
Sembla que antigament cada peça d’aquest collaret era fet exclusivament amb els anomenats panets de morts, uns panetets dolços fets d’una combinació de farina cuita al forn amb les fruites típiques d’aquesta època: castanyes, ametlla, pinyons, ametlles, carbassa, etc i que no incloïen els productes dolços, com els caramels , la xocolata o les fruites ensucrades, que s'han afegit posteriorment.
El costum de regalar aquest collaret dolç de padrins a fillols és originari de Palma (Ciutat de Mallorca) però s’ha estès a tota l’illa de Mallorca.
Text: Manel Carrera i Escudé
gracis sandra
ResponEliminapodem fer ho a casa?????
Sandra quan hi havia que portar els fruits secs ?????
ResponEliminaHola!!
ResponEliminaSí, el resum es fa a casa i s'ha d'entregar dilluns.
Pel que fa als fruits secs, s'han de dur divendres, a la sortida que farem pels voltants de l'escola.
Bon cap de setmana!!
Sandra es fa tot son ALEX
ResponElimina