Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Català. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Català. Mostrar tots els missatges

dijous, 25 de febrer del 2016

PRACTICAM...

Activitats a practicar.
Aquests són els exercicis que heu de fer al full que us he donat. Recorda fer una bona lletra, u utilitzar el diccionari penses que és necessari.
Tindreu tota l'hora de català per fer feina i s'acabarà a casa. Ha d'estar fet pel dimecres dia 2 de març, juntament amb els cartells.
APROFITEU EL TEMPS I DEMANAU DUBTES QUAN LES TINGUEU!!
ÀNIM ARTISTES!!!!!

dimecres, 24 de febrer del 2016

CARTELLS ORTOGRÀFICS CATALÀ

Aquí teniu la informació que hem vist aquest matí a classe sobre l'elaboració de cartells.

Feu clic aquí.

dilluns, 8 de febrer del 2016

COM FER UN BON CONTE?

COM FER UN BON CONTE?


FRASES D'INICI DE CONTES

  • Vet aquí que una vegada...
  • Vet aquí que en aquell temps...
  • Una vegada hi havia...
  • Era una vegada...
  • En un país molt llunyà hi havia...
  • Temps era temps, quan els animals parlaven...
  • Fa qui sap quants anys...
  • Una vegada fa molts anys...
  • Això era i no era, i bon viatge faci la cadernera, per tu un almud, per jo una barcella.
  • Això era i no era... Bon viatge faça la cadernera.
  • Vet aquí que en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven...
  • Vet aquí que en aquell temps que els ocells tenien dents...
  • Vet aquí en aquell temps que les bèsties tenien dents...
  • Vet aquí que en aquell temps dels catorze vents, que set eren bons i altres set dolents...
  • L'any titurany...
  • L'any tirolany...
  • Vet aquí que en un poblet-poblàs on tothom tenia nas...
  • Escolteu bé això que us diré que si ho sé, tampoc no ho sé, i, si bé mai no ha passat, bé podria ser veritat.
  • Rondalla ve, rondalla va, si no és mentida veritat serà...
  • Vet aquí pels temps d'aquell rei que a qui sabia massa li feia llevar la pell..
FRASES D'ACABAMENTS DE CONTES

  • Conte contat, conte acabat.
  • Rondalla explicada, rondalla acabada.
  • I això és tan veritat com que el conte s'ha acabat.
  • I no són morts si encara són vius.
  • I van viure feliços molts i molts anys.
  • I van ser feliços i van menjar tots anissos.
  • I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure.
  • Aquest conte s'ha acabat i si no és mentida és veritat.
  • Catacric-catacrac, conte acabat.
  • Catacrac-catacric, conte finit.
  • I és un gos i és un gat, i aquest conte s'ha acabat.
  • I tot això es tan veritat que potser mai no ha passat.
  • I van fer un gran dinar; primer van menjar un gall a l'ast, després un capó farcit i després un gat pelat, i vet aquí el conte acabat.
  • I és un gat i és un gos, i aquest conte ja s'ha fos.
  • I darrere la porta hi ha un sac de confits que tots els llaminers hi fiquen els dits.
  • I ells allí i jo aquí, i no m'han dat res pel camí.
  • I això és sa rondaia de ... si vos agrada menjau-la-vos frita, menjau-la-vos torrada, i si no us agrada tirau-la dalt sa teulada.
  • A la cric-cric, el conte ja està dit; a la cric-crac, el conte està acabat.
  • Entre un gat i un gos, aquest conte ja s'ha fos.
  • I el que no vulgui creure aquesta rondalla vera, que el seu cap se li torni de cera.
  • Una reina tenia tres filles: una mandarina, una tarongina, una melmelada i aquesta història s'ha acabada.
  • I que no us agafi el confessor, tal com li va passar al gall de la Passió.
  • Conte contat ja s'ha acabat, de la xemeneia al terrat. (Apareix a la recopilació Rondalles valencianes, d'Enric Valor).
  • Conte contat, per la xemeneia s'ha escapat (Aportació d'en Manel Martínez)
  • Conte contat, conte acabat, qui no s'alci té el cul foradat (Aportació d'en Manel Martínez)
ARA ET TOCA A TU...
VAS A ESCRIURE UN CONTE SOBRE L'AMISTAT.
 LA TEVA HISTÒRIA HA DE SEGUIR L'ESTRUCTURA DELS CONTES ( INICI, NUS I DESENLLAÇ). 
RECORDA QUE: 
- LA PRESENTACIÓ ÉS MOLT IMPORTANT ( LLETRA, MARGES, DIBUIXOS...) 
- S'HA D'ESCRIURE EN BOLÍGRAF BLAU O NEGRE.
- HA DE TENIR AL MENYS, 150 PARAULES. 
- UTILITZA ALGUNA DE LES FRASES DE COMENÇAMENT I ACABAMENT DELS CONTES. 

dilluns, 25 de gener del 2016

DESCRIVIM ANIMALS


DESCRIPCIÓ D'UN ANIMAL

HAS DE FER DUES DESCRIPCIONS, UNA EN CATALÀ ( ANIMAL VERTEBRAT ) I L'ALTRA EN CASTELLÀ ( ANIMAL INVERTEBRAT ).

CATALÀ:
«Imagina’t que ets membre d'una ONG ecologista i que has de fer la defensa d’un animal en perill d’extinció per publicar-la en un diari. Redacta la descripció tenint en compte l’objectiu del text, fent sobresortir les característiques més positives de l’animal que defenses.»

CASTELLÀ:
Realiza un cartel « SE BUSCA «,del animal invertebrado que prefieras. Imagina que era tu mascota ( por muy raro que sea ) y que se te ha perdido.

La siguiente tabla os puede ayudar sobre los datos a dar en ambas descripciones.

ESTRUCTURA
1.- Títol.

2.- Presentació.
  • Nom de l'animal.
  • Raça. Quines races hi ha.
  • Família
  • Si són domèstics o salvatges
  • Què ens impacta de l'animal
3.- El seu físc.
Aspecte general. Pes, color, com té la pell, si té pèl...
  • Cap. Com són els seus ulls, la seva boca, la seva oïda...
  • Tronc. Com és el seu cos.
  • Extremitats. Com són les seves potes, ales, coa...
4.-Caràcter
  • El seu caràcter.
  • Costums. Si van en grup. Si hivernen o no. Quin temps dormen.
  • Què li agrada.
  • Habilitats.

5.- Altres
  • On viu. Hàbitat. Clima.
  • D'on neix i com. Si és mamífer...
  • De què s'alimenta. Què menja. Quina quantitat menja. Si és herbívor, omnívor o carnívor.
  • Com respira.
  • Com és desplaça. Què fa per fugir. Què poden recórrer. Si és ràpid o lent.
  • Com es comunica.
  • Temps que pot viure.
6.- Comentari personal, original.
- La descripció ha de tenir un mínim de 100 paraules ( màxim...tu tries ).
- S'han de presentar en un full blanc o cartolines ( tamany DINA 4 o DINA3 ).
- Es pot escriure a mà ( bolígraf blau o negre ) o a ordinador.
- Ajuda't del diccionari quan no sàpigues com s'escriu una paraula i d'utilitzar la taula amb adjectius que us he donat.
- Inclou alguna imatge o dibuix de l'animal descrit.
-La data d'entrega serà entre l'1 i el 5 de febrer ( et recoman no deixar-te la feina per a l'últim dia)
RECORDA LA IMPORTÀNCIA D'UNA BONA PRESENTACIÓ!!

EJEMPLOS DE DESCRIPCIONES
Lee esta descripción del burro Platero realizada por Juan Ramón Jiménez.
Platero es pequeño, peludo, suave; tan blando por fuera, que se diría todo de algodón,
que no lleva huesos. Solo los espejos de azabache de sus ojos son duros cual dos
escarabajos de cristal negros. Lo dejo suelto y se va al prado, y acaricia tibiamente con su
hocico, rozándolas apenas, las flores rosas, celestes y gualdas... lo llamo dulcemente:
“¿Platero?”, y viene a mí a trotecillo alegre que parece que se ríe en no sé qué
cascabeleo ideal... Como cuando le doy. Le gustan las naranjas, las mandarinas, las uvas
moscatel, todas de ámbar; los higos morados, con su cristalina gotita de miel...
Es tierno y mimoso igual que un niño, que una niña...; pero fuerte y seco por dentro, como
de piedra.

PERRO. Mamífero carnicero de la familia de los Cánidos, de formas, pelajes y tamaños muy diversos, entre los que se encuentra el perro doméstico (Canis familiaris). Tiene una vida muy corta, y es raro que lleguen a los veinte años. El perro es carnívoro por naturaleza. Su periodo de gestación es de sesenta y tres días, y de una misma camada nacen hasta quince crías. Estas nacen ciegas y con el conducto auditivo cerrado, y no abren los ojos hasta el noveno o décimo día. El perro es un animal inteligente y leal que presta infinitos servicios al hombre.
VV.AA: Gran Enciclopeda Larousse

El escritor Antonio Gala nos describe a su perro Troylo:
Te miro y sé que tienes once años, que eres — según tu biología —, mucho mayor que yo. Tú, que fuiste en mis manos la cosa más pequeña, más graciosa, más mala y más meona de este mundo. Recuerdo que yo me había empeñado en tener una tortuga. [..] Al día siguiente me encontré contigo en un campo neutral. Quieto y triste, mirabas desde abajo, dejando ver dos lunillas crecientes en los ojos. Y llorabas […]. Yo me incliné de cuclillas sobre ti. Fui a acariciarte (Troylo, mi primera caricia) y tú te diste repentinamente la vuelta. Te quedaste boca arriba, con la barriga al aire, gordito, indefenso, abandonado, encogidas las manos, con las dos lunillas crecientes en los ojos. Y entonces supe que nunca había querido tener una tortuga; que a quien había querido desde siempre era ti.
Antonio Gala: Charlas con Troylo.
Leed esta descripción del amikiri y descubriréis qué tipo de animales fantásticos pueblan las tierras orientales:
El amikiri es un ser que habita en las aguas de Japón, especialmente en aquellas donde hay actividad pesquera. Tienen cabeza de pájaro, cola de serpiente y pinzas de langosta; de ahí que se los llame cortarredes, pues se sirven de sus pinzas para cortar las redes de los pescadores.
Son criaturas pacíficas, de tamaño indeterminado: unos dicen que tiene el tamaño de un gato o perro; otros, que puede llegar a alcanzar la estatura de un niño. Rara vez se dejan ver por el ojo humano y son grandes nadadores.
Se dice que tienen el poder de transformarse en humanos durante un breve periodo de tiempo cuando salen de su hábitat acuático. Protegen a todos aquellos que demuestran verdadero amor y respeto por las aguas y la naturaleza.







ADJECTIUS PER A LA DESCRIPCIÓ D’ANIMALS.

CAP Àgil, allargassat, deforme, fort, fràgil, gras, llarg, llargarut, massís, prim, robust, rodanxó.
COS Allargassat, aplanat, deformat, gros, pelat, pelut, rodó.
PÈL Aspre, bru, cargolat, curt, dur, fi, flonjo, llanós, llarg, llis, suau, vellutat.
PELL Arrugada, aspra, colrada, dura, escatosa, fina, greixosa, humida, llefiscosa, llisa, rasposa, resseca, rugosa, setinada, suau.
PLOMES Allargades, curtes, disperses, esclarissades, espesses, estarrufades, guarnides, lluents, suaus.
POTES Camacurt, camallarg, curtes, esprimatxades, fortes, gruixudes, llargues, llargarudes, magres, massisses, primes, rabassudes.
ULLS
Brillants, entelats, esmorteïts, inexpressius, lleganyosos, somorts, sortints, vius.
Locucions: de mussol, de peix, de vidre.



dijous, 22 d’octubre del 2015

TRENCADA DE PINYONS DE TOTS SANTS

El dia de Tots Sants els infants dels entorns urbans i rurals de les Pitiüses s’aplegaven entorn de la recollida de fruits secs (pinyons, nous, glans, avellanes, cacauets...) i fruites del temps (magranes, caquis, nesples, serves madures), feta entre familiars i vesins. Donat el sentit religiós de la festa, hi havia un record per les ànimes dels difunts, en la fórmula de petició i recollida:

Què hi ha res, per les ànimes?
Ni res pels cossos.
Mal te caigui el cul a trossos
I tu el recullis a mossos
Per mi ses molles, i per tu els ossos.

Els infants, provistos de bosses, macetes i trencapinyons, una vegada feta la recollida (en la qual es podia incloure algun panellet), es reunien a lloc adient i proper de l’entorn, per tal de compartir fruits. S’amenitzava l’acte amb força de jocs infantils.
Els anys 70 la festa anà decaient, tot i que havia set introduïda amb èxit a bona part de les escoles d’Eivissa. A les darreries del segle XX desaparegué quasi completament.
A les cases, a l’entrada de la nit, es reunien els familiars per resar el rosari comunitari dedicat als difunts. Acabat aquest, es feia la trencada familiar.
Diumenge matí, a Vila, els infants es penjaven els collarets de Tots Sants, regalats pels padrins.


Rosari ensucrat

Com va sorgir la tradició de fer els “ rosaris” per a la festa de Tots Sants:
Conten que quan s’acostava la festa de Tots Sants i dels difunts, un senyor de casa rica va anar a Can Frasquet i va fer un encàrrec molt especial: un rosari com els que duien per anar a missa, però fet de fruites confitades, panellets, bombons...enfilats a una cordeta i que al final tingués una “patena” de carabassat decorada amb una estampeta de les d’aquell temps, que duien un sant o un àngel. Evidentment la mida real va ser considerable i segurament devia pesar bastant! Idò bé, el senyor en qüestió devia tenir el caprici de un cop “passat el rosari”(resar) a casa seva fer la festa familiar degustant aquella deliciosa combinació dels millors dolços que s’acostumaven a consumir en aquelles dates. Segurament cridà l’atenció de la selecta clientela de l’establiment i amb el temps, any rere any, els encàrrecs varen augmentar i el propietari va decidir incorporar el “rosari” a la llista d’especialitats de la casa. Es va convertir en tradició i encara ara se’n sol regalar un als nins i nines com a obsequi dels padrins joves.

 A les Illes Balears i Pitiüses, el costum dels rosaris ensucrats és un costum associat a la diada de Tots Sants. Aquest dia els padrins regalin als seus fillols un gran collaret de llepolies que els infants exhibeixen durant tota la jornada penjat al coll fins que la seva golafreria l’acaba fent desaparèixer.

Tots Sants i els rosaris ensucrats

Aquest collaret, anomenat rosari ensucrat o rosari de llepolies, combina, al voltant d’un mateix cordill, llepolies dolces com bombons i caramels, amb altres peces fetes amb les fruites pròpies de Tots Sants, panellets de castanyes, ametlles, pinyons, avellana, carabasses, etc. Aquest conjunt de peces enfilades, que imita un rosari, també inclou una peça rodona més grossa que la resta, anomenada patena que es posa com a medalla. La patena és una rodanxa de fruita seca (sovint de carabassa) o de confitura, tot i que modernament també és de xocolata i imita una moneda.

Aquest collaret el fan els padrins a casa seva o el compren ja fet a les pastisseries i forns, tot i que modernament també les escoles són les encarregades de la confecció d’aquests dolços que els infants s’enduen a casa i que comparteixen amb els seus amics.

L’origen de la tradició

La tradició dels rosaris ensucrats prové, com els panellets, de les ofrenes que antigament es feien als morts per Tots Sants amb productes derivats de la farina cuita al forn combinada amb els fruits d’aquest temps. Els rosaris són una evolució d’aquest costum festiu consistent en posar sobre les sepultures aquestes menges que hom creia que ajudaven les ànimes dels morts a sobreviure durant el seu viatge.

Sembla que antigament cada peça d’aquest collaret era fet exclusivament amb els anomenats panets de morts, uns panetets dolços fets d’una combinació de farina cuita al forn amb les fruites típiques d’aquesta època: castanyes, ametlla, pinyons, ametlles, carbassa, etc i que no incloïen els productes dolços, com els caramels , la xocolata o les fruites ensucrades, que s'han afegit posteriorment.

El costum de regalar aquest collaret dolç de padrins a fillols és originari de Palma (Ciutat de Mallorca) però s’ha estès a tota l’illa de Mallorca.

Text: Manel Carrera i Escudé 


dimecres, 14 d’octubre del 2015

EL SUBSTANTIU

                      El substantiu

DEFINICIÓ
 El substantiu o nom és la classe gramatical, la paraula, amb què designem éssers i elements de la realitat. Tot allò que veiem (persones, animals,objectes ... ), sentim (sensacions, emocions... ), conceptualitzem (pensaments, idees... ) es designa amb els noms: cadira, Martina, alegria, saviesa, blancor..

Els substantius, segons el seu significat, es classifiquen en:

· Comuns o propis
El nom comú designa una classe d'elements: got, nen, taula. Els noms comuns s'escriuen en minúscula.
El nom propi, en canvi, designa un element únic i particular entre els del seu grup: Júlia, Pirineu, Mataró... Els noms propis s'escriuen en majúscula.

· Abstractes o concrets
El nom concret designa un element de la realitat que podem percebre amb els sentits: arbre,llibre, muntanya...
El nom abstracte, en canvi, és un concepte que no es pot percebre amb els sentits: bellesa, intel·ligència, amor...

· Col·lectius o individuals
El nom individual designa un sol element: arbre, persona, bé ...
El nom col·lectiu designa un conjunt d'elements, encara que vagi en singular: arbreda, gent, ramat...

Morfològicament, el substantiu és una categoria flexiva que es compon d'un lexema al qual li adjuntem morfemes de gènere i nombre que indiquen si el nom és masculí o femení, singular o plural:
noi - noi - a noi - s
M. SING. F. SING. M. PL.


 Morfologia del substantiu: el gènere

El gènere és un tret característic del substantiu: tots els noms són masculins o femenins. Ara bé, el gènere és arbitrari, és a dir, en la major part de noms no marca una diferència de sexe. Són pocs els noms que presenten aquesta relació: el noi / la noia; una dona / un home; el fill / la filla; el nét/ la néta; un cavall / una euga; el porc / la truja...
En canvi, el sol, la lluna, el riu, la bassa, el vent, la brisa, el tro, la pluja...
Formació del gènere

1. Formació bàsica del gènere
masculí: - 0 / femení:-a company, companya; xicot, xicota; nen, nena

• Canvis en l'accentuació mot agut pagès-- mot pla pagesa
mot pla soci-- mot esdrúixol sòcia. Lluís Lluïsa.

• Canvis en la consonant
p> b llop-lloba; t>d cunyat-cunyada; c>g amic-amiga; f>v serf-serva; s>ss gos-gossa; l>l·l Marcel- Marcel·la;

• Canvis en la vocal
e>a mestre-mestra; o>a monjo-monja; u>a reu-rea; u>v esclau-esclava; -òleg>-òloga fiòleg-filòloga; vocal tònica> -na germà-germana.

2. Sufixos específics -essa; -ina; -iu
comte, comtessa; gall, gallina; emperador, emperadriu

3. Formació del masculí a partir del femení -a > -ot
abella, abellot; bruixa, bruixot

4. Arrels diferents
pare, mere; gendre, nora; caval, euga; marrà, ovella

5. Invariables -aire, -ista, -cida
un / una drapaire; un / una excursionista; un / una homicida

6. Invariables referits a animals nom + mascle / femella
rossinyol mascle / femella; formiga mascle / femella

En alguns noms, el canvi de gènere ocasiona un canvi de significat. Per exemple:
el fi: la finalitat.
el llum: l'aparell que emet llum.
el son: el fet de dormir, la dormida.
el salut: la salutació.
el terra: el paviment, el sòl.
el pols: el batec del cor.
el clau: la peça per clavar.
el pudor: la vergonya.
un editorial: l'article d'un diari.

la fi: el final, l'acabament.
la llum: la claror.
la son: les ganes de dormir.
la salut: l'estat de l'orqanisme.
la terra: el planeta.
la pols: les partícules.
la clau: per obrir la porta.
la pudor: la mala olor.
una editorial: l'empresa.

Morfologia del substantiu: el nombre
Formació del nombre

1. Formació bàsica del nombre singular: -0 / plural:-s cop-cops, pare-pares, segle-segles,noi-nois, melic-melics.

2. Acabats en vocal neutra > -es casa. cases; taula. taules; cama. cames
Cal fer atenció als canvis següents:
-ga > -gues amiga- amigues; -ca > -ques: vaca - vaques; -ja > -ges: esponja- esponges
-gua > -gües aigua-aigües; -qua > -qües: pasqua-pasqües

3. Acabats en vocal tònica > -ns
fre, frens, pi, pins, capità, capitans

Excepcions:
Els noms de lletra: les as, les ces... Les notes musicals: els res, els mis... Altres: les mamàs, els papàs, els sofàs, els tarannàs, els bebès, els cafès, els comitès, les mercès, els tes, vostès, els esquís, els purés...

4. Acabats en -s, -c, -x, -ix, -tx > -os
cas-casos; avanç-avanços; reflex-reflexos; calaix-calaixos, esquitx-esquitxos

Els acabats en -s, en fer el plural, poden duplicar la essa o no duplicar-la:
• Dupliquen la essa -ss-: arròs, cabàs, capatàs, compàs, embaràs, interès, accés. congrés, succés, anís,passadís...
• No dupliquen la essa -s-: as, cas, tres, marquès, mes, pis, avís, permís, matís, paradís, país, abús, nus...

Excepcions:
Fan el plural amb -s: esfinx, linx, tòrax, dúplex, índex...

5. Acabats en -sc, -st, -xt, -ig > -s /-os
disc- discs/discos; gest- gests/gestos; text- texts/textos; assaig- assaigs/assajos

6. Invariables
• Alguns dies de la setmana: dilluns, dimarts, dimecres...
• Acabats en -us: tipus, virus...
• Altres: temps, fans, llapis...




                                      ACTIVITATS


1. Assenyala els noms del fragment següent i indica el gènere i el nombre de cada un:

Tenia la taula de treball a la finestra que donava al carrer: El meu camp visual era limitat per la casa d'enfront, i la finestra del tercer pis corresponia exactament amb la meva. Les persianes eren pintades de verd, hi havia geranis a l'ampit i un ocell en una gàbia que mai no vaig sentir cantar i que un dia va fugir -una veïna ho explicà, cridant des de la finestra, a la meva portera-. Una tarda vaig veure baixar llits, cadires, taules, un piano. Els veïns d'enfront devien canviar de casa. Jo mirava distret com aquells mobles es gronxaven en el buit a l'extrem d'una corda. Els crits dels homes que els carregaven a la conductora i els primers símptomes d'una primavera precoç m'emperesien l'esperit i m'impregnaven d'aquella melangia arrossegadissa que a dinou anys provoquen les coses.
MERCE RODOREDA • Contes


2 .Canvia el gènere dels noms destacats del fragment següent:
 
L'avi té una granja d'animals i allà m'encanta passar-hi l'estiu! Els galls i els ànecs s'empaiten tot el dia a l'encalç del gra que l'avi, diligentment, escampa cada matí. Els cavalls, a la quadra, corren lliures i les vaques pasturen amb parsimònia als camps del costat de l'arbreda on els marrans no es cansen de belar, com si tinguessin por que sense el crit no ens recordéssim de la seva presència. Els porcs escampen aquella flaire tan punyent i fins i tot els bocs miren d'escampar la boira. L'ase, pacient, no s'immuta i amb aquell aire mig adormit encomana el tedi apegalós de l'estiu.


3.Assenyala els noms de les frases següents i escriu-los en femení:
 
a) El comte i I'emperador són els meus herois.
b) El metge del rei és el padrí del beduí.
c) El duc era orfe de pare.
d) El mestre és el germà del baró.
e) El gendre és soci de l'alcalde.
f) El ministre s'emparà en el nebot del president.
g) El tsar increpà l'institutor del príncep.
h) L'hereu deixà les terres al monjo i es convertí en un gran traumatóleg.


4. Assenyala els noms que apareguin a cada frase i posa'ls en plural. Si cal, posa també en plural la resta del sintagma.

 
a) Tinc el desig de comprar-me l'últim disc del meu cantant favorit.
b) La protesta va ser ecològica: el veí va plantar un pi a la plaça.
c) El gas que emana del camió és tòxic i perillós.
d) Va fer un gest ofensiu per la finestra del despatx.
e) Desa el matalàs: el guardarem per al pis de lloguer.
f) L'esquitx sangonós li va provocar un fort mareig.